Elogi de la biblioteca

El dia 5 d'octubre es va fer la presentació del curs La biblioteca: imaginari i història d'una idea per part de Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Puntí, escriptor. Malauradament, l'horari de les sessions del curs, dilluns a la tarda, és molt poc compatible amb l'horari laboral dels bibliotecaris/es de les biblioteques públiques. Però no em volia perdre la sessió inaugural Un fons sense fons. Elogi de la biblioteca. I es que sabia que Jordi Puntí havia passat uns mesos treballant a un dels despatxos que la New York Public Library lloga a escriptors per documentar-se sobre Xavier Cugat, el protagonista de la novel·la que està escrivint actualment.

Puntí va començar la comunicació amb un gran titular "la biblioteca és un estat mental" i va continuar compartint la seva experiència i coneixements sobre la biblioteca de Nova York.

La biblioteca de Nova York és moltes coses per a la comunitat però és també un gran negoci. A la biblioteca es celebren casaments, conferències, festes, actes de voluntariat, visites guiades, fins i tot, classes d'esgrima. Hi ha un escriptor que edita i publica els seus propis llibres a la biblioteca i després els ven a la porta de la mateixa i aquesta és la seva forma de sobreviure.

La biblioteca de Nova York disposa d'un pressupost de 150.000.000€. La meitat procedeix de l'Ajuntament de la ciutat i l'altra meitat s'obté de donatius. Al 2014 vuit donants van donar més de 5.000.000$ cadascun. Però hi ha molts més donants entre els quals es troben els Young Lions. Un grup de joves menors de 30 anys que donen cada any a la biblioteca un mínim de 10.000$.

Puntí va mostrar fotografies interessants dels soterranis de la biblioteca, vuit pisos plens de prestatgeries buides, i d'espais infrautilitzats, on en un d'ells guardaven el catàleg en fitxes de la biblioteca.

A l'escriptor li va sorprendre que a la biblioteca podia trobar-ho tot: un llibret d'un autor local de Manlleu, un passaport dels anys vint, una revista local de Transilvània i, fins i tot, el testament de Francisco C. Cugat, el germà del personatge sobre el qual gira la novel·la que està escrivint.

En la inevitable i esperada comparació entre el sistema bibliotecari novaiorquès i el català no vam sortir gaire malparats. Puntí va destacar que el cas de la New York Public Library, destinada a la investigació,és un cas excepcional, doncs el funcionament de la resta de biblioteques públiques no tenen res d'envejables per a les biblioteques catalanes. Això sí, va destacar que les biblioteques de Nova York tenen molts més diners i que es nota que a NY les biblioteques formen més part de la vida de les persones que no pas a Catalunya. Per acabar, també va destacar que la biblioteca de NY té un sentit de servei més universal. De fet, es poden prestar llibres electrònics de la biblioteca des de qualsevol lloc del món.