miércoles, 28 de octubre de 2015

7º Congreso de Bibliotecas Móviles (bibliobusos)



El dies 23 i 24 d’octubre vaig tenir la gran sort d’assistir al 7º Congreso de Bibliotecas Móviles. Jo treballo en una biblioteca pública en una àrea geogràfica on les poblacions veïnes en un radi de 50 quilòmetres tenen com a mínim 10.000 habitants així que mai havia vist un bibliobús. Sobre el servei de bibliobús coneixia la teoria però m’interessava saber com és el dia a dia de les persones que gestionen el bibliobús i com són els usuaris que l’utilitzen. Haig d’admetre que la meva ignorància em creava prejudicis que em portaven a infravalorar el servei de bibliobús. Uns prejudicis que, per desgràcia, penso que altres col·legues de biblioteca pública també tenen. L’assistència al congrés m’ha obert els ulls i admeto que m’ha fet sentir malament per haver tingut aquests prejudicis. Per sort, o millor dit, per què vaig anar al congrés, ara puc dir que estic curat.
Els bibliobusos, tal i com va dir Marta Cano, gerent de la Gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, són el servei més eficient i millor per als municipis petits. 

De les comunicacions em va sorprendre molt el projecte del biblioburro. Un servei que havia menyspreat fins que Aura Inés Aguilar, procedent de Colòmbia, ens el va explicar. I es que el biblioburro és l’únic accés a la cultura per a petits grups rurals de Colòmbia. Però, a més, aquestes comunitats rurals pateixen la pressió de forces armades. Abans del biblioburro hi havia el burrobomba perquè els paramilitars enviaven bombes enganxades als animals. Va ser molt emocionat sentir a Aura dir que ells enviaven llibres amb l’objectiu de salvar vides.

Documental sobre el biblioburro: 


Van haver moltes altres experiències totes elles igualment interessants. Bibliobusos catalans organitzen clubs de lectura virtuals, activitats de promoció del patrimoni o, fins i tot, han utilitzat el servei de bibliobús per impulsar biblioteques públiques que no estaven en condicions adequades.

Roberto Soto, President d’ACLEBIM, va parlar d’una APP específica per als bibliobusos de Lleó amb grans potencialitats i utilitats.

Maite Comalat, professora de la UB, va fer un recorregut per la situació actual del bibliobús. Des de Galícia, on no s'ofereix aquest servei malgrat la seva geografia muntanyosa i rural, fins a Finlàndia, on existeixen bibliobusos especialitzats en segments de població, adults o infants, o especialitats en serveis concrets (tecnologies).

El congrés va donar per molt més però la política del meu bloc és no fer entrades gaire extenses. Si voleu saber-ne més visiteu la pàgina del congrés.

lunes, 5 de octubre de 2015

Elogi de la biblioteca



El dia 5 d'octubre es va fer la presentació del curs La biblioteca: imaginari i història d'una idea per part de Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Puntí, escriptor. Malauradament, l'horari de les sessions del curs, dilluns a la tarda, és molt poc compatible amb l'horari laboral dels bibliotecaris/es de les biblioteques públiques. Però no em volia perdre la sessió inaugural Un fons sense fons. Elogi de la biblioteca. I es que sabia que Jordi Puntí havia passat uns mesos treballant a un dels despatxos que la New York Public Library lloga a escriptors per documentar-se sobre Xavier Cugat, el protagonista de la novel·la que està escrivint actualment.
Puntí va començar la comunicació amb un gran titular "la biblioteca és un estat mental" i va continuar compartint la seva experiència i coneixements sobre la biblioteca de Nova York.

La biblioteca de Nova York és moltes coses per a la comunitat però és també un gran negoci. A la biblioteca es celebren casaments, conferències, festes, actes de voluntariat, visites guiades, fins i tot, classes d'esgrima. Hi ha un escriptor que edita i publica els seus propis llibres a la biblioteca i després els ven a la porta de la mateixa i aquesta és la seva forma de sobreviure.
La biblioteca de Nova York disposa d'un pressupost de 150.000.000€. La meitat procedeix de l'Ajuntament de la ciutat i l'altra meitat s'obté de donatius. Al 2014 vuit donants van donar més de 5.000.000$ cadascun. Però hi ha molts més donants entre els quals es troben els Young Lions. Un grup de joves menors de 30 anys que donen cada any a la biblioteca un mínim de 10.000$.
Puntí va mostrar fotografies interessants dels soterranis de la biblioteca, vuit pisos plens de prestatgeries buides, i d'espais infrautilitzats, on en un d'ells guardaven el catàleg en fitxes de la biblioteca.

A l'escriptor li va sorprendre que a la biblioteca podia trobar-ho tot: un llibret d'un autor local de Manlleu, un passaport dels anys vint, una revista local de Transilvània i, fins i tot, el testament de Francisco C. Cugat, el germà del personatge sobre el qual gira la novel·la que està escrivint.
En la inevitable i esperada comparació entre el sistema bibliotecari novaiorquès i el català no vam sortir gaire malparats. Puntí va destacar que el cas de la New York Public Library, destinada a la investigació,és un cas excepcional, doncs el funcionament de la resta de biblioteques públiques no tenen res d'envejables per a les biblioteques catalanes. Això sí, va destacar que les biblioteques de Nova York tenen molts més diners i que es nota que a NY les biblioteques formen més part de la vida de les persones que no pas a Catalunya. Per acabar, també va destacar que la biblioteca de NY té un sentit de servei més universal. De fet, es poden prestar llibres electrònics de la biblioteca des de qualsevol lloc del món.

viernes, 19 de junio de 2015

Les vacances dels bibliotecaris



El bibliotecari - bibliotecari (o bibliotecària es sobreentén) no descansa mai, tampoc en vacances.
Abans de les vacances haurem acumulat tal quantitat de llibres per als dies de festa que hauríem de llegir una mitjana de tres llibres per dia. És inevitable resistir-se. El cervell reptilià d’un bibliotecari en temes de lectura és incontrolable.

Anirem a la platja o a la piscina i els nostres ulls, de la mateixa manera que se’ns aniran cap a la bellesa dels homes i dones mig nus (no som de pedra) també s’aniran cap a les portades dels llibres que la gent llegeix mentre pren el sol. Començarem així a crear mentalment el llistat de properes adquisicions per a la biblioteca.
Els més addictes a la professió i a les xarxes socials, fins i tot, es sentiran temptats a fer-los una fotografia per després compartir-la amb alguna etiqueta del tipus #readingissexy #lecturadestiu #estiudellibre, etc.




Els bibliotecaris més bojos i més arriscats s'atreviran a jugar a jocs de taula en les llargues nits d'estiu. La pressió del bibliotecari al jugar al Trivial Pursuit o a qualsevol altre joc de preguntes de coneixements s'incrementa en l'època de vacances. Existeix el mite que els bibliotecaris sabem de tot. Això fa que quan juguem a jocs de preguntes en el moment de formar els equips se’ns rifin. No serveix de res dir que una cosa no té res a veure amb l’altra. Els és igual! “Jo vaig amb tu que tu llegeixes molt”. Al llarg de la partida serà inevitable sentir la típica frase “però això no ho saps essent bibliotecari?”
 

Els bibliotecaris més afortunats aniran de viatge. A la maleta no faltaran com a mínim dos llibres. Si cal, en comptes de portar cinc samarretes portaran tres però els llibres han de caber dins la maleta, sí o sí! Els bibliotecaris tenim lectofòbia (por a tenir ganes de llegir i no tenir cap llibre a mà).
Els viatgers més previsors que prepararan amb temps l’itinerari de les visites turístiques buscaran on són les biblioteques públiques i com incloure-les a l’itinerari sense que els acompanyants s’adonin. No diran res als acompanyants de viatge i com qui no vol la cosa, un cop al destí: “ostres! Quina casualitat! Una biblioteca! Entrem?!” Els acompanyants segurament no diran res al guia/bibliotecari però saben perfectament que això, al igual que trobar sempre una llibreria preciosa pel camí, no pot ser una simple casualitat.
Entraran a la biblioteca. La compararan amb la seva. - Sí, nosaltres, els bibliotecaris, diem que és la nostra biblioteca, què passa?!-. Fotografiaran tot allò que els inspiri i intentaran copiar-ho quan comencin a treballar. Però la inspiració no només els arribarà quan siguin a les biblioteques. La inspiració per agafar idees i adaptar-les a la biblioteca arriba en qualsevol lloc i en les situacions més inesperades. Al restaurant de la biblioteca d’Amsterdam (7a planta) a la taula et trobes una safata amb diverses revistes. A la mateixa biblioteca a la sala infantil, tot i tenir una gran superfície no hi ha ni una taula ni una cadira. Com a molt uns pocs coixins i butaques. Pots trobar-te que a una biblioteca de Chicago Ferran Adrià fa una xerrada sobre cuina i aquí et vols morir d’enveja. Visites una biblioteca a Itàlia i t’adones que “no estamos tan mal”. Entres a un bar literari de Praga, on a més de veure cervesa boníssima barata i fumar també es pot xerrar de literatura o filosofia. - On són aquests bars a Barcelona? Ja ho miraré quan arribi. Com s’ho fan per tenir tant públic? Serà la cervesa? Serà que es pot fumar? Serà la lectura?-.

Arribarà un moment de les vacances en què, com els nens, què volen retrobar-se amb els companys de classe, els bibliotecaris trobaran a faltar el contacte amb el públic. Per molts és una sensació que costa d’entendre i d’explicar però és així. Això passa i ja està.

L’altre dia llegia una frase que em va agradar “vull portar una vida en la que no necessiti tenir vacances”. Jo la veritat és que no ho he aconseguit però tampoc em puc queixar.

Bones vacances!


viernes, 8 de mayo de 2015

Biblioteca en venda?



Aquest matí he assistit a un curs de captació de fons privats per a biblioteques. El tema m’interessa i trobo molt necessari que les biblioteques trobem noves vies de finançament per les raons que ja tots sabem: els pressupostos públics s’han retallat, per tenir major independència del servei - almenys en la teoria -, per ampliar l’oferta de serveis i d’activitats, etc.
Com en qualsevol formació per a bibliotecaris/es no ha faltat el debat i l’intercanvi d’idees entre els assistents - cosa que jo valoro molt positivament -. De la sessió d’avui destacaria les explicacions de com fer una matriu de serveis. Una matriu de serveis consisteix bàsicament en fer públic i oferir als possibles patrocinadors una sèrie de contraprestacions en funció de la quantitat econòmica donada. Els exemples de la taula s’han comentat durant el curs però sense valorar en profunditat les xifres econòmiques que consten.


Donatiu < 300
300 - 500
Donatiu >500
Logotip a la publicitat.
     x
    x
    x
Agraïments públics en la presentació.
     x
    x
    x
Fer constar al patrocinador en la llista de donants del web de la biblioteca.

    x
    x
Placa a la porta de la biblioteca.


    x
Posar el nom del donant a un espai de la biblioteca.


    x

Durant la classe s’han fet diverses propostes de patrocini en un exercici de pluja d’idees. Algunes de les propostes m’han fet pensar sobre el valor dels diners i els valors de la biblioteca.
En un moment donat, jo mateix he comentat que en una ocasió necessitàvem para-sols i ens va sorgir l’oportunitat de posar-ne. El patrocinador era Cervesa San Miguel i per tant als para-sols havia d’aparèixer la marca. Vam descartar el patrocini perquè no ens semblava apropiat per a la imatge de la biblioteca. Una persona del curs ha dit que acceptar-ho o no depèn de la imatge que li vulguem donar a la biblioteca. A una persona li pot interessar no fer-ho perquè és més tradicional i a una altra li pot agradar donar una imatge de més modernitat i fer-ho. M’ha sorprès que precisament s’hagin utilitzat aquests termes, modernitat i tradició. A mi no em sembla que introduir les marques a la biblioteca sigui una cosa moderna. I s'ha de valorar la imatge de cada marca. No és el mateix la marca Unicef que Qatar Foundation, per exemple.
Plantejo un altre cas. Acceptaríem que la marca Coca-cola, per exemple, que sabem que ha incomplert una sentència judicial per no respectar els drets dels treballadors patrocinés la biblioteca? Estaríem fent un favor a la biblioteca? I encara diria més, estaríem fent un favor a la societat?
Un altre cas hipotètic que ha generat debat ha estat el següent. L’aportació econòmica d’uns patrocinadors permet convidar a un autor a la biblioteca. Com a contraprestació s’ofereix als donants un sopar exclusiu amb el mateix autor. La biblioteca sempre s’ha caracteritzat per ser accessible per a tots en igualtat de condicions. Aquest tipus d’actes no crearia classes d’usuaris? Uns, com que tenen diners, poden permetre’s sopar amb els autors mentre que els altres, que no en tenen, no ho poden fer. On estaria el límit d’aquests tipus d’actuacions? També s'ha comentat com a privilegi per als donants que tinguin preferència a l'hora de reservar els espais de la biblioteca. Vist així, també es podrien crear zones VIP a les biblioteques per a aquells que tenen diners i ho poden pagar.
En aquesta ocasió una persona ha dit: “home, tampoc t’ho agafis així. Pensa que gràcies a que unes persones fan una aportació econòmica hi ha altres que en treuen un profit i és normal que els que donen diner rebin una contraprestació”. Aquestes paraules m’han fet pensar en una piulada que va fer  el meu poc estimat  senyor Alejo Vidal-Quadras.


En aquesta societat capitalista queden poques institucions que funcionin al marge dels interessos econòmics i una d’elles és la biblioteca pública. De la mateixa manera que la biblioteca intenta estar al marge dels interessos polítics també ha d’intentar mantenir-se prudent i no caure en la perversió dels interessos econòmics.
A més, si les biblioteques aconseguim funcionar amb fons privats veurem reduir els pressupostos públics encara més?
La formadora no para de repetir que hem de veure el món amb uns altres ulls i des d'una perspectiva diferent però jo la veritat és que no tinc clar si vull veure el món a través de la perspectiva que ella ens proposa.
En definitiva, no ens hem de tancar portes a l’entrada de finançament privat. Al contrari. Hem d’intentar obtenir-ne més però també hem de saber posar límits al patrocini perquè se’ns pot anar de les mans.