miércoles, 28 de octubre de 2015

7º Congreso de Bibliotecas Móviles (bibliobusos)



El dies 23 i 24 d’octubre vaig tenir la gran sort d’assistir al 7º Congreso de Bibliotecas Móviles. Jo treballo en una biblioteca pública en una àrea geogràfica on les poblacions veïnes en un radi de 50 quilòmetres tenen com a mínim 10.000 habitants així que mai havia vist un bibliobús. Sobre el servei de bibliobús coneixia la teoria però m’interessava saber com és el dia a dia de les persones que gestionen el bibliobús i com són els usuaris que l’utilitzen. Haig d’admetre que la meva ignorància em creava prejudicis que em portaven a infravalorar el servei de bibliobús. Uns prejudicis que, per desgràcia, penso que altres col·legues de biblioteca pública també tenen. L’assistència al congrés m’ha obert els ulls i admeto que m’ha fet sentir malament per haver tingut aquests prejudicis. Per sort, o millor dit, per què vaig anar al congrés, ara puc dir que estic curat.
Els bibliobusos, tal i com va dir Marta Cano, gerent de la Gerència de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, són el servei més eficient i millor per als municipis petits. 

De les comunicacions em va sorprendre molt el projecte del biblioburro. Un servei que havia menyspreat fins que Aura Inés Aguilar, procedent de Colòmbia, ens el va explicar. I es que el biblioburro és l’únic accés a la cultura per a petits grups rurals de Colòmbia. Però, a més, aquestes comunitats rurals pateixen la pressió de forces armades. Abans del biblioburro hi havia el burrobomba perquè els paramilitars enviaven bombes enganxades als animals. Va ser molt emocionat sentir a Aura dir que ells enviaven llibres amb l’objectiu de salvar vides.

Documental sobre el biblioburro: 


Van haver moltes altres experiències totes elles igualment interessants. Bibliobusos catalans organitzen clubs de lectura virtuals, activitats de promoció del patrimoni o, fins i tot, han utilitzat el servei de bibliobús per impulsar biblioteques públiques que no estaven en condicions adequades.

Roberto Soto, President d’ACLEBIM, va parlar d’una APP específica per als bibliobusos de Lleó amb grans potencialitats i utilitats.

Maite Comalat, professora de la UB, va fer un recorregut per la situació actual del bibliobús. Des de Galícia, on no s'ofereix aquest servei malgrat la seva geografia muntanyosa i rural, fins a Finlàndia, on existeixen bibliobusos especialitzats en segments de població, adults o infants, o especialitats en serveis concrets (tecnologies).

El congrés va donar per molt més però la política del meu bloc és no fer entrades gaire extenses. Si voleu saber-ne més visiteu la pàgina del congrés.

lunes, 5 de octubre de 2015

Elogi de la biblioteca



El dia 5 d'octubre es va fer la presentació del curs La biblioteca: imaginari i història d'una idea per part de Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Puntí, escriptor. Malauradament, l'horari de les sessions del curs, dilluns a la tarda, és molt poc compatible amb l'horari laboral dels bibliotecaris/es de les biblioteques públiques. Però no em volia perdre la sessió inaugural Un fons sense fons. Elogi de la biblioteca. I es que sabia que Jordi Puntí havia passat uns mesos treballant a un dels despatxos que la New York Public Library lloga a escriptors per documentar-se sobre Xavier Cugat, el protagonista de la novel·la que està escrivint actualment.
Puntí va començar la comunicació amb un gran titular "la biblioteca és un estat mental" i va continuar compartint la seva experiència i coneixements sobre la biblioteca de Nova York.

La biblioteca de Nova York és moltes coses per a la comunitat però és també un gran negoci. A la biblioteca es celebren casaments, conferències, festes, actes de voluntariat, visites guiades, fins i tot, classes d'esgrima. Hi ha un escriptor que edita i publica els seus propis llibres a la biblioteca i després els ven a la porta de la mateixa i aquesta és la seva forma de sobreviure.
La biblioteca de Nova York disposa d'un pressupost de 150.000.000€. La meitat procedeix de l'Ajuntament de la ciutat i l'altra meitat s'obté de donatius. Al 2014 vuit donants van donar més de 5.000.000$ cadascun. Però hi ha molts més donants entre els quals es troben els Young Lions. Un grup de joves menors de 30 anys que donen cada any a la biblioteca un mínim de 10.000$.
Puntí va mostrar fotografies interessants dels soterranis de la biblioteca, vuit pisos plens de prestatgeries buides, i d'espais infrautilitzats, on en un d'ells guardaven el catàleg en fitxes de la biblioteca.

A l'escriptor li va sorprendre que a la biblioteca podia trobar-ho tot: un llibret d'un autor local de Manlleu, un passaport dels anys vint, una revista local de Transilvània i, fins i tot, el testament de Francisco C. Cugat, el germà del personatge sobre el qual gira la novel·la que està escrivint.
En la inevitable i esperada comparació entre el sistema bibliotecari novaiorquès i el català no vam sortir gaire malparats. Puntí va destacar que el cas de la New York Public Library, destinada a la investigació,és un cas excepcional, doncs el funcionament de la resta de biblioteques públiques no tenen res d'envejables per a les biblioteques catalanes. Això sí, va destacar que les biblioteques de Nova York tenen molts més diners i que es nota que a NY les biblioteques formen més part de la vida de les persones que no pas a Catalunya. Per acabar, també va destacar que la biblioteca de NY té un sentit de servei més universal. De fet, es poden prestar llibres electrònics de la biblioteca des de qualsevol lloc del món.