domingo, 23 de abril de 2017

Relat



Aquell dijous a la nit es va ficar al llit amb més neguit que son. Al seu costat la seva nova parella dormia profundament. Ella no podia dormir esperant la trucada. Per una banda, desitjava que no sonés el mòbil i que tot hagués acabat, però per una altra banda, egoistament, esperava que sonés perquè així s'acostaria una mica més a ell.
Finalment, el mòbil va sonar just quan s'acabava de dormir. Amb la sensació de no haver descansat va respondre a la trucada:
- a on?.
A l'arribar va trobar-se als seus companys amb la mateixa cara de cansats que ella.
- Bona nit.

- Bona nit? això digui-li a la família d'aquesta pobra noia.

- Al gra, si us plau.

- La víctima és una noia de 19 anys d'un metre setanta. 68 quilos. Morena, de cabell llarg i pell molt blanca. Una dona atractiva. Causa de la mort: asfixia. Segurament amb una bossa de plàstic. El cos va ser trobat lligat pels canells i penjat de la branca d'aquest arbre. La corda de color blanc sembla que podria coincidir amb la corda del banquer assassinat dijous passat trobat lligat a una cadira. Estem investigant si hi ha algun tipus de relació entre els dos.

Després d'unes hores investigant i recollint proves de l'escena del crim, tot l'equip de la policia va desplaçar-se a la comissaria.
- Repassem els crims breument:
Tots els crims s'han produït en dijous al vespre.
Les víctimes són:
Una noia jove de cabell negre, raça blanca, d'ulls blaus. Morta per congelació. El cos va ser trobat estirat al terra amb els ulls oberts. Cap rastre d'agressió ni sexual ni de cap tipus.
Una altra jove, cabell negre, raça blanca. Causa de la mort per ofegament. El cos va ser trobat lligat a sobre d'una roca per evitar que s'enfonsés. Al cos no s'han trobat senyals d'agressió.
Un home de 45 anys, de raça blanca, cabell castany. Asfixiat. Va ser trobat lligat a una cadira en postura asseguda. L'assassí va vestir el cos després de la mort amb camisa blanca, corbata negre i pantalons negres.
Un home de 35 anys, de raça blanca, cabell negre. Trobat ofegat a dins de la banyera de casa seva.
I finalment, la víctima d'avui.
Sembla ser que l'assassí tria les seves víctimes de forma aleatòria. No sabem quin és el mòbil dels assassinats. L'única pauta és que els assassinats es produeixen els dijous.

Ja feia unes hores que la inspectora mirava les fotografies de les víctimes i de les escenes del crim enganxades a la paret de la sala de reunions de la comissaria i no treia res en clar. Es sentia fatigada i sabia que necessitava descansar i desconnectar durant una estona. Se'n va anar a buscar a la seva filla a la biblioteca per convidar-la a berenar. Ella també necessitaria desconnectar de l'estudi.
Només creuar la porta de la biblioteca la inspectora va topar amb un mural de fotografies. No podia apartar la mirada. Era atreta. Aquelles fotografies les coneixia perfectament. Deia: "Exposició de "Book Face Friday" de la biblioteca".






- Hola inspectora, li agraden les meves fotografies?
- Qui és vostè?
- Sóc el bibliotecari i l'autor d'aquestes fotografies.
-  Vostè?
- Sí, senyora, jo. La mateixa persona que cada dia pregunta a la seva filla com ha anat l'escola i l'ajuda a fer els deures mentre el seu pare i la seva mare la deixen aquí, sola. Sóc el mateix que la convida a participar en els tallers de manualitats que fem a la biblioteca. El mateix que li recomana llibres per llegir mentre segurament el seu pare i la seva mare no tenen ni idea de que li encanta llegir.

La inspectora no es podia creure que un assassí rondés tan a prop de la seva filla. Va començar a sentir por d'aquell home per la seva filla i per ella mateixa.
- Hauria de llegir més, inspectora. La lectura li hauria ajudat a salvar vides, a més de millorar la seva, és clar.
Veu que hi ha un espai buit al mural? El reservo per a vostè. Vostè completa el mural.
El bibliotecari, que portava a una mà un llibre, va fer el gest de buscar algun objecte a una butxaca del darrera dels pantalons.
La inspectora va treure la pistola i el va apuntar al pit.
- No es mogui! Tregui les mans del darrera a poc a poc i posi-les a sobre del cap.
El bibliotecari va fer un mig somriure maliciós. Va alçar el llibre fins posar-lo davant de la cara de la inspectora. La inspectora va percebre dos enlluernaments. Un del tret de la seva pistola i un altre del flaix de la càmera de fotos que havia tret el bibliotecari de la butxaca.
Ara el mural de "Book Face Friday" és complert.



No hay comentarios:

Publicar un comentario