jueves, 6 de julio de 2017

Tòpics de directors/es de biblioteca que escolto i no comparteixo.

1. La solitud del director.

Mai m’he sentit així. Sempre m’he recolzat en els companys per avaluar i prendre decisions i quan no ho he pogut fer amb ells sempre he trobat algun superior o algun company de fora de la biblioteca que m’ha ajudat.

També és cert que pel meu caràcter no he estat mai d’explicar les penes. Més aviat m’agrada compartir les alegries.

2. Treballem les 24 hores.
Jo, no. Ni per tots els diners del món! És veritat que un cop acaba el meu horari laboral llegeixo articles i tuits sobre biblioteques, lectura i cultura però ho faig perquè és el meu àmbit d’interès i per oci. No ho considero feina i ningú m’ho exigeix.

Quan sóc fora de la biblioteca desconnecto totalment. Em dedico a la família, a portar la casa, a fer coses que m’agraden i realment penso que descansar i desconnectar em fa ser més productiu i millor treballador. No em considero imprescindible i tampoc vull que els altres considerin que ho sóc.

3. Estem estressats.

Jo puc dir que no sé què és l’estrès. He tingut moments de sobrecàrrega de feina, sí, i sovint. Però estrès, estrès, no l’he sentit mai. Aquestes són algunes de les claus que a mi m'han anat bé en aquest sentit:

- la meva vida personal és més important que la meva vida professional d’aquí a Lima!

- No ser excessivament competitiu.

- Raonar i no personalitzar les situacions.

Bé, sobre això podria estendrem molt més. Potser li dedicaré una entrada única al bloc per parlar del tema. Si algú m’anima a fer-ho serà més fàcil.

4. Hem de saber de tot.

Per què? És impossible! Jo no sé de moltes coses i no ho amago. El més important és saber a qui o a on acudir en cas de necessitat. I en tot cas estar sempre disposat a aprendre.

5. Gestionar personal és dur.

Sí, en molts casos, però per a mi és dels aspectes més gratificants de la meva feina. Aquí em fa entre por i vergonya estendrem més, així que aquí ho deixo.

6. Comuniquem poc, sobretot les emocions.

Això surt sempre a totes les formacions sobre lideratge o conflictes i a d’altres cursos que no sé com nassos el formador s’ho fa venir bé per acabar parlant d’això. Al final sempre proposen algun tipus d’exercici per ajudar-nos a dir-li a algú que fa bé les coses, per dir-li gràcies, per demanar-li perdó, per reconèixer errors, etc. Uf! jo vaig ho dic i prou. Es que no ho veig tan difícil, francament.

També tinc un bloc on escric coses que em venen al cap i que per sort ningú llegeix.

7. Nivell d’exigència alt.

En això estic bastant d’acord però ajuda bastant a NO creure’s moltes de les “xorrades” sobre motivació que circulen i que ens expliquen a les formacions.

Per molt que ens empenyem hi ha coses que no es poden aconseguir o que requereixen un període llarg de temps per assolir-les. Ser realista de tant en tant va bé.

Per altra banda, està molt bé corregir les mancances amb creativitat però hi ha algunes coses que si els de dalt no posen remei difícilment ho farem nosaltres. Així de fàcil.


Vosaltres, teniu algun tòpic que escolteu però que no compartiu?

2 comentarios: