viernes, 19 de junio de 2015

Les vacances dels bibliotecaris



El bibliotecari - bibliotecari (o bibliotecària es sobreentén) no descansa mai, tampoc en vacances.
Abans de les vacances haurem acumulat tal quantitat de llibres per als dies de festa que hauríem de llegir una mitjana de tres llibres per dia. És inevitable resistir-se. El cervell reptilià d’un bibliotecari en temes de lectura és incontrolable.

Anirem a la platja o a la piscina i els nostres ulls, de la mateixa manera que se’ns aniran cap a la bellesa dels homes i dones mig nus (no som de pedra) també s’aniran cap a les portades dels llibres que la gent llegeix mentre pren el sol. Començarem així a crear mentalment el llistat de properes adquisicions per a la biblioteca.
Els més addictes a la professió i a les xarxes socials, fins i tot, es sentiran temptats a fer-los una fotografia per després compartir-la amb alguna etiqueta del tipus #readingissexy #lecturadestiu #estiudellibre, etc.




Els bibliotecaris més bojos i més arriscats s'atreviran a jugar a jocs de taula en les llargues nits d'estiu. La pressió del bibliotecari al jugar al Trivial Pursuit o a qualsevol altre joc de preguntes de coneixements s'incrementa en l'època de vacances. Existeix el mite que els bibliotecaris sabem de tot. Això fa que quan juguem a jocs de preguntes en el moment de formar els equips se’ns rifin. No serveix de res dir que una cosa no té res a veure amb l’altra. Els és igual! “Jo vaig amb tu que tu llegeixes molt”. Al llarg de la partida serà inevitable sentir la típica frase “però això no ho saps essent bibliotecari?”
 

Els bibliotecaris més afortunats aniran de viatge. A la maleta no faltaran com a mínim dos llibres. Si cal, en comptes de portar cinc samarretes portaran tres però els llibres han de caber dins la maleta, sí o sí! Els bibliotecaris tenim lectofòbia (por a tenir ganes de llegir i no tenir cap llibre a mà).
Els viatgers més previsors que prepararan amb temps l’itinerari de les visites turístiques buscaran on són les biblioteques públiques i com incloure-les a l’itinerari sense que els acompanyants s’adonin. No diran res als acompanyants de viatge i com qui no vol la cosa, un cop al destí: “ostres! Quina casualitat! Una biblioteca! Entrem?!” Els acompanyants segurament no diran res al guia/bibliotecari però saben perfectament que això, al igual que trobar sempre una llibreria preciosa pel camí, no pot ser una simple casualitat.
Entraran a la biblioteca. La compararan amb la seva. - Sí, nosaltres, els bibliotecaris, diem que és la nostra biblioteca, què passa?!-. Fotografiaran tot allò que els inspiri i intentaran copiar-ho quan comencin a treballar. Però la inspiració no només els arribarà quan siguin a les biblioteques. La inspiració per agafar idees i adaptar-les a la biblioteca arriba en qualsevol lloc i en les situacions més inesperades. Al restaurant de la biblioteca d’Amsterdam (7a planta) a la taula et trobes una safata amb diverses revistes. A la mateixa biblioteca a la sala infantil, tot i tenir una gran superfície no hi ha ni una taula ni una cadira. Com a molt uns pocs coixins i butaques. Pots trobar-te que a una biblioteca de Chicago Ferran Adrià fa una xerrada sobre cuina i aquí et vols morir d’enveja. Visites una biblioteca a Itàlia i t’adones que “no estamos tan mal”. Entres a un bar literari de Praga, on a més de veure cervesa boníssima barata i fumar també es pot xerrar de literatura o filosofia. - On són aquests bars a Barcelona? Ja ho miraré quan arribi. Com s’ho fan per tenir tant públic? Serà la cervesa? Serà que es pot fumar? Serà la lectura?-.

Arribarà un moment de les vacances en què, com els nens, què volen retrobar-se amb els companys de classe, els bibliotecaris trobaran a faltar el contacte amb el públic. Per molts és una sensació que costa d’entendre i d’explicar però és així. Això passa i ja està.

L’altre dia llegia una frase que em va agradar “vull portar una vida en la que no necessiti tenir vacances”. Jo la veritat és que no ho he aconseguit però tampoc em puc queixar.

Bones vacances!