Biblioteca en venda?

Aquest matí he assistit a un curs de captació de fons privats per a biblioteques. El tema m’interessa i trobo molt necessari que les biblioteques trobem noves vies de finançament per les raons que ja tots sabem: els pressupostos públics s’han retallat, per tenir major independència del servei - almenys en la teoria -, per ampliar l’oferta de serveis i d’activitats, etc.

Com en qualsevol formació per a bibliotecaris/es no ha faltat el debat i l’intercanvi d’idees entre els assistents - cosa que jo valoro molt positivament -. De la sessió d’avui destacaria les explicacions de com fer una matriu de serveis. Una matriu de serveis consisteix bàsicament en fer públic i oferir als possibles patrocinadors una sèrie de contraprestacions en funció de la quantitat econòmica donada. Els exemples de la taula s’han comentat durant el curs però sense valorar en profunditat les xifres econòmiques que consten.

	Donatiu < 300€	300 - 500€	Donatiu >500€
Logotip a la publicitat.	x	x	x
Agraïments públics en la presentació.	x	x	x
Fer constar al patrocinador en la llista de donants del web de la biblioteca.		x	x
Placa a la porta de la biblioteca.			x
Posar el nom del donant a un espai de la biblioteca.			x

Durant la classe s’han fet diverses propostes de patrocini en un exercici de pluja d’idees. Algunes de les propostes m’han fet pensar sobre el valor dels diners i els valors de la biblioteca.

En un moment donat, jo mateix he comentat que en una ocasió necessitàvem para-sols i ens va sorgir l’oportunitat de posar-ne. El patrocinador era Cervesa San Miguel i per tant als para-sols havia d’aparèixer la marca. Vam descartar el patrocini perquè no ens semblava apropiat per a la imatge de la biblioteca. Una persona del curs ha dit que acceptar-ho o no depèn de la imatge que li vulguem donar a la biblioteca. A una persona li pot interessar no fer-ho perquè és més tradicional i a una altra li pot agradar donar una imatge de més modernitat i fer-ho. M’ha sorprès que precisament s’hagin utilitzat aquests termes, modernitat i tradició. A mi no em sembla que introduir les marques a la biblioteca sigui una cosa moderna. I s'ha de valorar la imatge de cada marca. No és el mateix la marca Unicef que Qatar Foundation, per exemple.

Plantejo un altre cas. Acceptaríem que la marca Coca-cola, per exemple, que sabem que ha incomplert una sentència judicial per no respectar els drets dels treballadors patrocinés la biblioteca? Estaríem fent un favor a la biblioteca? I encara diria més, estaríem fent un favor a la societat?

Un altre cas hipotètic que ha generat debat ha estat el següent. L’aportació econòmica d’uns patrocinadors permet convidar a un autor a la biblioteca. Com a contraprestació s’ofereix als donants un sopar exclusiu amb el mateix autor. La biblioteca sempre s’ha caracteritzat per ser accessible per a tots en igualtat de condicions. Aquest tipus d’actes no crearia classes d’usuaris? Uns, com que tenen diners, poden permetre’s sopar amb els autors mentre que els altres, que no en tenen, no ho poden fer. On estaria el límit d’aquests tipus d’actuacions? També s'ha comentat com a privilegi per als donants que tinguin preferència a l'hora de reservar els espais de la biblioteca. Vist així, també es podrien crear zones VIP a les biblioteques per a aquells que tenen diners i ho poden pagar.

En aquesta ocasió una persona ha dit: “home, tampoc t’ho agafis així. Pensa que gràcies a que unes persones fan una aportació econòmica hi ha altres que en treuen un profit i és normal que els que donen diner rebin una contraprestació”. Aquestes paraules m’han fet pensar en una piulada que va fer  el meu poc estimat  senyor Alejo Vidal-Quadras.

En aquesta societat capitalista queden poques institucions que funcionin al marge dels interessos econòmics i una d’elles és la biblioteca pública. De la mateixa manera que la biblioteca intenta estar al marge dels interessos polítics també ha d’intentar mantenir-se prudent i no caure en la perversió dels interessos econòmics.

A més, si les biblioteques aconseguim funcionar amb fons privats veurem reduir els pressupostos públics encara més?
La formadora no para de repetir que hem de veure el món amb uns altres ulls i des d'una perspectiva diferent però jo la veritat és que no tinc clar si vull veure el món a través de la perspectiva que ella ens proposa.

En definitiva, no ens hem de tancar portes a l’entrada de finançament privat. Al contrari. Hem d’intentar obtenir-ne més però també hem de saber posar límits al patrocini perquè se’ns pot anar de les mans.

No oblidin les biblioteques als programes electorals.

Com bé sabran el dia 24 maig es celebraran les eleccions municipals. En aquests moments els partits polítics es troben en la fase d'elaboració dels programes electorals. Malauradament, les polítiques culturals no sempre són una prioritat - a no ser que s'hagi d'inaugurar algun equipament cultural a la ciutat -. A mode de recordatori vull proposar als partits polítics - siguin del color que siguin - algunes  actuacions en matèria de polítiques culturals vinculades a les biblioteques que els podrien fer guanyar alguns vots.

No oblidin donar suport a la creació, manteniment i dinamització de les biblioteques escolars. Obrin aquests equipaments en horari de tarda almenys fins a les 19 hores. És cert que les biblioteques escolars són una competència de la Generalitat de Catalunya, però els municipis tenen la responsabilitat i els mitjans per exigir a les administracions supramunicipals que compleixin la llei, concretament la Llei 4/1993, de 18 demarç, del Sistema Bibliotecari de Catalunya. Aquest punt, a més, pot ser interessant políticament per què la majoria de partits polítics ni tal sols el tindran en consideració i això pot donar una certa distinció al grup que l'inclogui en el seu programa electoral. Un altre factor a favor és que 2015 és l'Any de les Biblioteques a Catalunya i seria un bon moment per fer aquest tipus de reivindicacions. Necessiten més arguments al respecte? Parlin amb els bibliotecaris, la comunitat educativa i les AMPA de les respectives ciutats que de ben segur rebran la proposta amb els braços oberts.

No oblidin que cultura i educació tot i ser assumptes molt diferents són grans aliats i els beneficis que poden proporcionar són molt millors si van de la mà. A les biblioteques els alumnes satisfan les necessitats de descoberta del món triant lliurement les matèries que els interessa i els llibres que els agrada. Aprenen d'una forma lúdica sense ser avaluats. Adquireixen el gust per aprendre. Es formen com a futures persones i no com a futurs recursos humans.
Proposin crear consells municipals en els que participin representants de la comunitat educativa -incloses les AMPA i els alumnes delegats- i representants dels diferents equipaments i entitats culturals de la ciutat. En aquest mateix sentit pensin si els alumnes de primària i secundària necessiten rebre més educació en valors i en intel·ligència emocional. Segurament creuran que sí. En aquest cas, han tingut en compte el gran ventall d'oportunitats que les biblioteques públiques poden oferir com a espais que són d'estudi, de convivència, de relació social i de debat? Per cert, parlant de debat, quin millor espai que una biblioteca pública per fer una taula rodona o debat entre els diferents alcaldables d'una ciutat, on per suposat la ciutadania també podria intervenir.

No oblidin l'expressió les paraules se les porta el vent. Comprometin-se a aprovar als plens municipals reglaments de règim interior on s'especifiqui que en els propers sis anys - renovables - les biblioteques tindran un pressupost mínim que garanteixi el seu bon funcionament i la permanència de projectes que any darrere any han estat eficaços i eficients.

No oblidin la importància de reforçar el sentiment identitari i de pertinença dels ciutadans. Creïn beques i llocs de treball qualificats per promoure l'estudi, la transmissió i la conservació de la història, de la societat actual i del patrimoni cultural.

No oblidin que la cultura i l'educació han de ser políticament neutrals i que no poden ser utilitzades amb finalitats partidistes.

No oblidin mai que són polítics i no tècnics. I seria fantàstic per la democràcia de la cultura que la classe política donés suport a les propostes culturals de la població i dels tècnics i no pas que dirigís o condicionés la vida cultural de la ciutat.

Estic segur que m'he oblidat de comentar molts altres punts però del que no em vull oblidar és de desitjar sort  a tots els candidats.
Facin que el missatge d'aquesta imatge no tingui sentit.